La historia que aparece a continuación no tiene
nada que ver con la que plantemos en un principio, la verdad es que desde el
día que empezamos a escribirla hasta ahora, ha variado muchísimo.
Esto no quiere decir que no estemos contentas con
el resultado, todo lo contrario, todas estamos muy satisfechas del trabajo
hecho, y creemos que la historia es muy divertida, y que va a ser del agrado de
los niños.
“Havia una vegada una nena que
es deia Berta, que de camí de l’escola a casa es troba a un home molt misteriós.
Decideix seguir-lo per veure a on va. L’home se n’adona que el segueixen, i
entra ràpidament a una floristeria màgica situada a un carreró poc transitat,
amb molt poca llum. Na Berta entra rere ell i s’amaga darrera d’una
prestatgeria. Hans, l’home misteriós, la convida amablement a sortir del seu
amagatall, s’apropa a ella i li explica que feia molt de temps que la buscava,
ja que ella es la escollida per dur a terme una missió.
En Hans explica a la Berta que
totes les flors del planeta terra estan a punt d’extingir-se ja que tenen color
gràcies als tres éssers de la llum, cada un d’ells es correspon amb un color, aquests tres colors junts fan
possible que les flors tinguin aquests colors tan bonics. Un dels éssers ha
tingut un problema, a causa d’aquest problema a perdut la seva llum, i na Berta
serà l’encarregada d’ajudar-la. Na Berta confia en les paraules d’en Hans,
Berta traspassa una porta (màgica) que els durà en mig d’un vall on habiten
aquests éssers.
Una vegada allà, els éssers,
molts curiosos per l’arribada de Berta,
es presenten i li fan un ball de benvinguda. Els éssers de la llum es diuen
Lumia (blau) i Jada (magenta). Després d’aquest ball els éssers li expliquen a
Berta que algú ha segrestrat a Airi (groc). L’home maligne és un empresari que
vol acabar amb totes les flors del món perquè vol substituir-les per flors de
plàstic, el seu negoci, i així guanyar molt de diners i fer-se molt poderós.
La missió de Berta consisteix
en ajudar als éssers de la llum a recuperar a Airi i així aconseguir que els
tres éssers de la llum estiguin junts i d’aquesta manera poder donar color una
altra vegada a totes les flors del món.
A molts quilòmetres enllà del
vall es troba Airi segrestada per Florian, el empresari de les flors de
plàstic. Aquesta es troba dins una gàbia. Està molt trista i plora, a més ha
perdut la seva llum i té un aspecte de color gris. L’empresari està content de
que el seu pla estigui funcionant, però el que ell no pensa és que per arribar
on estan ara ha deixat un rastre de plàstic que farà que malauradament el seu
pla fracassi degut al rescat de Airi per part de Berta i els éssers de la llum.
Una vegada Berta sap el
problema que tenen els éssers de la llum decideixen posar-se mans a l’obra per
recuperar a Airi. Al principi no saben per on començar a buscar-la, però surten
per un camí del bosc on comencen a trobar un rastre de trossos de plàstic.
Decideixen seguir-los per veure a on els porten amb la confiança que darrera
aquest plàstic trobin a Airi. Finalment la troben a una cova, on viu Florian,
la veuen dins una gàbia, però aprofitaran per alliberar-la quan l’empresari es
quedi adormit.
Després de que hagin
aconseguit alliberar a Airi tornen al vall on viuen els éssers de la llum. Allà
celebren una festa d’agraïment a Berta per la seva ajuda i així haver pogut
recuperar al ésser de la llum que faltava. Enmig de la festa on tots estaven
molt feliços i contents per la seva feina, de sobte apareix Florian per
venjar-se de tots ells. Aquests desconeixen que Florian a més de ser un
empresari té uns poders malèfics. Florian apareix i els llença un malefici per
convertir a tots en flors de plàstic, però amb la unió dels éssers de la llum
el malefici de Florian acaba convertint-lo a ell en flor de plàstic.
Ja estan tots tranquils perquè
Florian ja no els podrà fer mal. Ara ja sí continuen la seva festa, i després
fan una acomiadament a Berta perquè ja ha finalitzat la seva missió amb els
éssers de la llum. Aquests, en forma d’agraïment, li regalen una polsera de
flors a Berta per a que se’n recordi sempre d’ells. ”
